Simbolisme de San Valentí

SIMBOLISME DE SAN VALENTÍ

El dia de Sant Valentí és un día relacionat amb l'Església Catòlica Romana on s'ajunten tots els enamorats. Es va fer popular en molts països, i es va expandir en molts llocs a partir del segle XX principalment el dia en què les parelles d'enamorats expressen el seu amor i afecte mútuament. Se celebra el 14 de febrer. En alguns països es coneix com dia dels enamorats i en altres com el dia de l'amor i l'amistat.



- HISTORIA:

Esther Ángel Howland en l'any 1842 va començar a repartir les primeres targetes postals de San Valentí en America conegudas com "valentines", amb símbols de cors o de Cúpids. Aquest día també és tradicional per regalar roses a persones que tens sentiments especials per a elles. 
Existeixen diversos tipus de teories que demostren el vertader sentiment de l'amor i es quan una parella es junta, i apareixen ocells i formen un cor en l'aire.



- DÍA EN DIFERENTS PAïSOS:

El día de San Valentí no se celebra el 14 de febrer en tots els paÏsos:
En Espanya, en Paraguay, en Argentina, en Méxic, en Uruguay, en els Estats Units, en Cuba i en molt més en Equador se celebra el 14 de febrer.
En Bolivia se celebra el 21 de setembre.
En Brasil el 21 de juny.



- QUI ERA SAN VALENTÍ?
Era un sacerdot que va desafiar a l'emperador Claudi II a les parelles de joves enamorats perquè aquest havia prohibit casar a ningú en tota roma, ja que les cosideraba perjudicials i creia que els guerrers sense família eren mes ferotges i guerrers perquè no tenien res a perdre. El van executar fins a morir. Sant Valentin va ser condemnat a mort el 14 de febrer de 270.



- SÍMBOLS

- Cupido: Un petit home nu, armat amb fletxes amarades en una poció amorosa, va esdevenir la imatge de les targetes que tothom coneixia com "les valentines".



- Bombons: Va ser el primer xocolata en tableta, i ara els venen en caixes en formes de cor, i son molt dolços.


- XXX (com representació de petons): Els nens els utilitza en les cartes. representa un petó. Va començar amb la pràctica medieval de permetre aquells que no sabien escriure signar documents amb aquesta lletra.


- Flors: La rosa és per excel·lència la missatgera de l'amor. Els clavells, per la seva banda, expressen fascinació, mentre que els gessamins manifesten l'esperança i les liles, la dolçor del primer amor.



- Targetas: S'utilitza per escriure un missatge al teu enamorat explicant-li el que sents d'una manera creativa i bonica, fent sentir a l'altre persona especial i unica dedicant-li unes paraules boniques i dolces.



- Periquitos: anomenats "lovebirds" en anglès perquè solen estar molt a prop per parelles; simbolitzen la lleialtat, la fidelitat i l'amor ja que s'aparellen de per vida.

Dimecres de Cendra

DIMECRES DE CENDRA

El Dimecres de Cendra és el primer dia de la Quaresma als calendaris litúrgics catòlic i anglicà, com també als de diverses denominacions protestants. Se celebra quaranta-sis dies abans del diumenge de Pasqua. Aquesta diada pot variar anualment segons com se celebri la Pasqua, la qual ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Per tant, el Dimecres de Cendra pot oscil·lar entre el 4 de febrer i el 10 de març.
La Quaresma, un costum que es va fixar al segle IV, són els quaranta dies d'abans de la Pasqua, tot emmirallant-se en els quaranta dies que Jesús va passar al desert, a on va arribar a ser temptat pel dimoni. Als segles VI i VII el dejuni va anar adquirint importància com a pràctica quaresmal. Com que el diumenge es commemora la resurrecció de Crist i, per tant, no és pràctica habitual fer-hi dejuni, els cristians només en feien de dilluns a dissabte (sis dies) i al llarg de sis setmanes, així com de dimecres a dissabte durant la setmana precedent, de manera que es cobria el període de quaranta dies. 





LITÚRGIA DE DIMECRES DE CENDRA

Aquesta diada, que per als catòlics és dia de dejuni i d'abstinència (igual que el Divendres Sant), s'imposa un polsim de cendra al cap dels fidels que van a missa. Segons la tradició, la cendra s'ha d'obtenir a partir de la cremació dels llorers ipalmons beneïts el diumenge de Rams de l'any litúrgic anterior i ha de ser imposada al cap dels fidels en forma de creu.
La imposició de la cendra, un ritu oriental de dolor i penitència, és un signe que ja trobem a l'Antic Testament, com podem veure al profeta Jonàs i també al llibre d'Ester. L'Església primitiva només imposava la cendra als pecadors públics que se sotmetien al ritu, i eren trets del temple després de la imposició. La reconciliació es feia el matí del Dijous Sant. El papa Urbà VI hauria estès, l'any 1091, la imposició de la cendra a tots els fidels com a inici del temps quaresmal.




SIMBOLS

- La cendra és símbol de caducitat de la condició humana, signe penitencial i de conversió, que ha de ser l'aspecte dominant durant tota la Quaresma. 




- La sardina és un altre símbol.



- I un altre símbol en el dimecres de cendra és la creu en el front, feta per un cura.






El dimecres de cendra, popularment, també és conegut com a dia de la cendra o hom s'hi refereix amb l'expressió avui és cendra.



SIMBOLISME I ORIGEN DEL COSTUM

El simbolisme de la cendra es relaciona amb el fet de ser el residu fred i pulverulent de la combustió, el que persisteix després de l'extinció del fuego.8 9 La cendra simbolitza la mort, la consciència del no-res i de la vanitat de les coses, la nul·litat de les criatures davant el seu Creador, el penediment i la penitència.
En els primers segles de l'Església, les persones que volien rebre el sagrament de la reconciliació el Dijous Sant, es posaven cendra al cap i es presentaven davant la comunitat vestits amb un "hàbit penitencial". Això representava la seva voluntat de convertir-se.
L'any 384 d.C., la Quaresma va adquirir un sentit penitencial per a tots els cristians i des del segle XI, l'Església de Roma solia posar les cendres en iniciar els 40 dies de penitència i conversió.

També, va ser usat el període de Quaresma per preparar els que anaven a rebre el Baptisme la nit de Pasqua, imitant Crist amb els seus 40 dies de dejuni.

L'ÚS DE LA CENDRA

L'ús de la cendra per simbolitzar penitència és antic: els jueus, per exemple, acostumaven a cobrir-se de cendra quan feien algun sacrifici, igual que els habitants de Nínive.També en els primers segles de l'Església, les persones que volien rebre el Sagrament de la Reconciliació el Dijous Sant, es posaven cendra al cap i es presentaven davant la comunitat vestits amb un "hàbit penitencial". Això representava la voluntat de convertir-se.A l'Església catòlica aquesta tradició perdura des del segle IX i existeix per recordar-nos que, al final de la nostra vida, només ens emportarem allò que hàgim fet per Déu i pels altres homes.

Relació entre l'església católica i el Carnestoltes

RELACIÓ ENTRE L'ESGLÉSIA CATÓLICA I EL CARNESTOLTES

Al començament de l'Edat Mitjana l'Església Catòlica va proposar una etimologia de carnestoltes: del llatí vulgar carnem-levare, que significa 'abandonar la carn' (la qual cosa justament era la prescripció obligatòria per a tot el poble durant tots els divendres de la Quaresma).
Posteriorment va sorgir una altra etimologia que és la que actualment es maneja en l'àmbit popular: la paraula llatina carn-val, que significa 'adéu a la carn'.
Però a finals del segle XX diversos autors van començar a sospitar l'origen pagà del nom. Carna és la deessa Celta de les faves i la cansalada. També estaria connectada amb festes indoeuropees, dedicades al déu Karna.

Actualment el carnaval s'ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic. El terme «Carnestoltes» s'aplica també a altres tipus de festivitats que no estan situades en el temps de les carnestolentas (temps previ a la quaresma), però que comparteixen elements similars, com ara les desfilades de les comparses.






DIMECRES DE CENDRA:

El dimecres de cendra és el primer dia de la quaresma. En aquest dia és tradició de repartir cendra. La cendra en qüestió ha d’estar, segons la tradició, feta dels rams beneïts de l’any anterior i ha de ser imposada en el cap dels fidels en forma de creu.

Simbolitza un ritus oriental de dolor i penitència. Antigament solament s’imposava la cendra als pecadors públics que se sotmetien al ritus i eren trets del temple després de la imposició. La reconciliació es feia el matí del Dijous Sant.També és conegut com a dia de la cendra o simplement com a avui és cendra.



EL DIJOUS GRAS:

Tradicionalment el dijous gras o dijous llarder era el primer dia del Carnaval, tot i que actualment en nombroses poblacions la festa s’ha ampliat en el nombre de dies de celebració. És tradició menjar botifarra d’ou a a més d’altres de semblants com la blanca o la negra. També és costum menjar truita de botifarra. A l’hora d’esmorzar, per postres o per berenar, en els carnavals més autòctons es menja la coca de llardons, com, per exemple, en el cas del Carnaval de Tarragona.



L'ENTERRAMENT DE LA SARDINA:

L’Enterrament de la Sardina és una tradició d’origen castellà.
Citant a Joan Amades, explica que l’enterrament de la Sardina posa fi al Carnaval, al mateix temps que inicia el temps de Quaresma. Fins aquí cap novetat, és una forma de posar fi al temps de disbauxa, gresca, etc… i començar entrar en temps de Quaresma i per tant temps d’abstinència i de penitència.
Sobre el perquè es diu enterrament de la Sardina hi ha diverses hipòtesis.




LA QUARESMA:

Abstinència, dejuni, penitència i purificació són les característiques que mana la tradició catòlica per aquests 40 dies abans de la Pasqua. La Quaresma comença el primer dijous després del Dimecres de Cendra i finalitza el Diumenge de Rams. Popularment, però, la Quaresma és l’enemiga del Carnestoltes perquè representa la tristesa, i el recolliment vers l’alegria, la bogeria, la disbauxa i el color. Simbòlicament es representa com una vella llargaruda, antipàtica, esquerpa i amb set cames, una per a cada setmana del cicle. .
La duració de la Quaresma té el seu origen en el simbolisme del nombre quaranta que es tenia com a símbol de plenitud. Així, quaranta dies son els que van durar el Diluvi, els dies que van passar Moisès i Elies a la muntanya, o els dies que va dejunar Jesús al desert.
Tradicionalment s’ha associat la Quaresma amb el dejuni i abstinència. Antigament era una pràctica molt més estesa i extrema que en l’actualitat. Durant l’Edat Mitjana era habitual la prohibició del consum de carn i ous.
En el present el costum s’ha relaxat, i per exemple l’Església Catòlica només estableix com a dia d’abstinència el divendres de Quaresma.

El dejuni durant la Quaresma es considera una manera mitjançant la qual els cristians s’identifiquen amb el patiment de Crist durant la Passió.

Historia i Simbologia del Carnestoltes

HISTORIA I SIMBOLOGIA DEL CARNESTOLTES

- HISTORIA: 
El carnestoltes és una celebració que té lloc immediatament abans de l'inici de la quaresma cristiana, que s'inicia al seu torn amb el Dimecres de Cendra, que té data variable (entre febrer i març segons l'any). El carnaval combina alguns elements com disfresses, desfilades, i festes al carrer. Tot i les grans diferències que la seva celebració presenta al món, la seva característica comuna és la de ser un període de permissivitat i cert descontrol. En els seus inicis, probablement amb un cert sentit del pudor propi de la religió, el Carnaval era una desfilada en què els participants vestien disfresses i usaven màscares. No obstant això, el costum va anar transformant la celebració fins a la seva forma actual.




- ORIGEN:
L'origen de la seva celebració sembla probable de les festes paganes, com les que es realitzaven en honor a Bacus, el déu del vi, les saturnals i les lupercals romans, o les que es realitzaven en honor del bou Apis a Egipte. Segons alguns historiadors, els orígens d'aquesta festivitat es remunten a les antigues Sumèria i Egipte, fa més de 5000 anys, amb celebracions molt semblants en l'època de l'Imperi romà, des d'on es va expandir el costum per Europa, sent portat a Amèrica pels navegants espanyols i portuguesos a partir del segle XV. No obstant, la festa del carnaval tal com la coneixem avui dia només va començar a existir amb total seguretat a partir de segle VII,  data en la qual es tenen proves escrites de la seva existència.





- EL CARNESTOLTES SEGONS L'ESGLÉSIA:

El carnaval, tot i que cal emfatitzar que l'Església no ho admet com a celebració de to religiós, està associat amb els països de tradició catòlica, i en menor mesura amb els cristians ortodoxos orientals; les cultures protestants tenen tradicions modificades, com el carnaval danès.
Segons el llibre Guinness dels rècords, la celebració del carnaval més gran del món és la de Riu de Janeiro,  i la major agrupació carnavalesca (comparsa), Gal dóna Matinada de la ciutat de Recife, lloc d'un altre carnaval molt important.

- EL CARNESTOLTES A ESPANYA:

El Carnaval a Espanya és una antiga celebració festiva documentada des de l'Edat Mitjana i amb una rica personalitat pròpia a partir del Renaixement que ha quedat recollida en la literatura espanyola i altres arts localitzades en els diferents pobles que componen l'Estat Español. Com en el resta dels carnavals mundials suposa una suma de diferents festes paganes associades a les celebracions cristianes, en aquest cas a la Cuaresma.




- EL CARNESTOLTES A FRANÇA:


A França és famós el Carnaval de Niça, amb fantàstiques carrosses al·legòriques cada any a diferents parts del món i cultures d'èpoques actuals o passades, com ara l'època dels cowboys, de la conquesta de l'espai, etc .; es constitueix en un fenomen turístic.



- PER QUÈ EL CARNESTOLTES CANVIA DE DATA CADA ANY?

El carnaval és una celebració pública que té lloc immediatament abans de la quaresma cristiana, amb data variable (entre febrer i març segons l'any), i que combina alguns elements com disfresses, desfilades, i festes al carrer.
Sabent això, podem veure que la data del carnestoltes dependrà de la quaresma, i que com bé sabem aquesta també canvia cada any en funció del calendari litúrgic. Les dates d'aquest calendari estan relacionades amb el cicle lunar i s'acomoden els dies perquè el Dijous Sant sempre sigui lluna plena (escullen el primer dijous de lluna plena entre març i abril).
Ara, per què és tan important que sigui lluna plena el Dijous Sant? doncs explica la història, que la nit en què el poble jueu va sortir d'Egipte, hi havia lluna plena i això els va permetre prescindir de les llums perquè no els descobrissin els soldats del faraó. Aquest esdeveniment ho celebren en la Pasqua jueva, la qual sempre concorda amb nit de lluna plena. Amb això l'església pot assegurar que el Dijous Sant (quan Jesús celebrava la Pasqua jueva amb els seus deixebles) era una nit de lluna plena.

SIMBOLS:

- El Llençar aigua
Aquesta polèmica costum té també origen a Itàlia, més precisament a Venècia, tot i la creença que es relaciona amb les altes temperatures dels carnavals estiuencs sud-americans.
Conta una història que en els carnavals de Venècia existia un joc que consistia en mantenir una espelma encesa fins a l'alba, en les desfilades de carrer del Martedi Grasso, creient que així atraurien a la bona sort. Com a bons supersticiosos els participants pensaven que la sort no era suficient per a tots, de manera que tractaven d'apagar l'espelma dels seus companys. Així es llançaven aigua uns als altres, fins i tot des dels balcons de les cases per les quals travessaven les desfilades.

- Les màscares
Les màscares i caretes van ser originalment utilitzades amb fins religiosos per civilitzacions antigues, durant ritus fúnebres per perpetuar els rostres dels morts col·locant-les en les seves tombes.
Més tard, les van començar a usar els actors dels seguicis que acompanyaven al difunt, per fer-li honor. Van ser preses després pels actors de teatre per representar personatges religiosos o històrics.

El seu ús cada vegada més assidu a les celebracions amb obres teatrals tan comuns en pobles italians (com les festes saturnals a Roma) en aquestes èpoques on també es celebrava el carnaval, van donar origen a l'ús de caretes amb caràcter festiu.