La Santísima Trinidad

LA SANTÍSIMA TRINIDAD

La Trinitat és el dogma central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes. Aquesta creença afirma que Déu és un ésser únic que existeix com tres persones diferents o hipòstasi:

- El Pare
- El Fill
- L'Esperit Sant.

Algunes confessions minoritàries, com les esglésies unitàries, els testimonis de Jehovà i els pentecostals unicitarios, entre d'altres, rebutgen aquesta creença. Els mormons afirmen creure en la Trinitat però tenen una interpretació específica i radicalment diferent del dogma majoritàriament acceptat.



-Antecedents:

Hi tríades de déus des de l'antiguitat històrica, potser pel caràcter místic que algunes cultures tenen del nombre 03/02


Les tríades presents en religions o visions filosòfiques corresponen a forces primordials hipostasiadas o a aspectes del Déu suprem. Tot i que les relacions entre els diferents termes d'aquestes tríades no siguin sempre fàcils de discernir, sembla clar que no han estat concebudes en cap cas partint d'un model com el de la Trinitat cristiana.



-Terminología:

L'any 215 d. C., Tertuliano va ser el primer a usar el terme «Trinitat». Anteriorment, Teòfil d'Antioquia ja havia fet servir la paraula grega tries en la seva obra A Autòlic per referir-se a Déu, el seu Verb i la seva Saviesa.






SIMBOLOGIA DEL COLOM COM A ESPERIT SANT


L'Esperit Sant, per al Cristianisme, és una expressió bíblica referida a una complexa noció teològica mitjançant la qual es descriu una "realitat espiritual suprema", que ha estat objecte de controvèrsies i diverses interpretacions al llarg de la història en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques.
Se'n parla força, d'aquesta realitat espiritual, a molts passatges de la Bíblia, però sense donar-ne una definició única. Això fou el motiu d'una sèrie de controvèrsies que es produïren sobretot al llarg de tres períodes històrics: el segle IV com el segletrinitari per excel·lència, les crisis cismàtiques d'Orient i d'Occident entre els segles IX i XI i finalment les diferents revisions doctrinals nascudes de la reforma protestant. 

Hi ha quatre interpretacions que sostenen la naturalesa de l'Esperit Sant:

- Segons les interpretacions de caràcter modalista, l'Esperit Sant és una força o qualitat divina com a saviesa, bellesa, amor o bondat.
- Segons les interpretacions de caràcter arrià, l'Esperit Sant és una entitat espiritual o naturalesa angèlica de caràcter excels, molt propera a la divinitat.
- Segons les interpretacions de caràcter triteista, l'Esperit Sant és un altre Déu.
- Les interpretacions de caràcter trinitari consideren l'Esperit Sant com una persona divina, noció amb què s'assumeix la divinitat de l'Esperit Sant, tot mantenint, tanmateix, la unicitat del principi diví.

- Característiques:

L'Esperit Sant prové de l'emanació de l'amor de Déu i de Jesús per protegir l'Església i difondre el missatge de la bona nova. Per al catolicisme, això és dogma de fe, recollit en el concili de Nicea. L'Església ortodoxa, en canvi, creu que és només una emanació de Déu Pare.
A l'Evangeli està associat al do de llengües i altres capacitats miraculoses. Ajuda els creients a viure d'acord amb els preceptes cristians i a sentir amor pel proïsme. 

- Simbologia:

- Aigua: apareix en el baptisme; és aigua de vida eterna i s'usa com a símbol perquè neteja el pecat i a imatge de l'aigua que va caure de Jesús a la creu.
- Foc: simbolitza l'energia transformadora de la fe; estava present a les llengües de foc que Jesús va manar que apareguessin sobre el cap dels apòstols a la Pentecosta.
- Núvols: oculten la persona transfigurada i entre ells apareix Déu, que habita al cel; per això s'associen amb l'Esperit Sant.
- Llum: il·lumina l'intel·lecte per apartar la persona de l'error i la temptació; és un raig enviat per Déu (aquest símbol té una clara influència de Plató).
- Segell: oculta la divinitat i només hi deixa accedir els iniciats, els salvats; un símbol molt present entre els gnòstics.
- Mans: imposades sobre els cossos pels apòstols, que sanaven i creaven els Evangelis.

- Colom: aquest animal sobrevola Jesús després del baptisme; és un dels més usats per l'art, porta un ram a la boca.




- Els Dons:

Els dons de l'Esperit Sant es classifiquen en set aspectes: el primer es basa en la saviesa; el segon, en l'enteniment; el tercer, en el consell; el quart, en la fortitud; el cinquè, en la ciència; el sisè, en la pietat, i en darrer lloc hi ha el Temor de Déu.

- El Do de la Saviesa : és concebut per l'Esperit Sant i permet apreciar el que es veu de l'obra divina.
- El Do de l'Enteniment: és el que porta al camí de la contemplació, el camí per apropar-se a Déu.
- El Do del Consell :permet decidir amb encert i aconsellar els altres fàcilment i en el moment necessari amb la voluntat de Déu.
- El Do de la Fortitud :és el que l'Esperit Sant concedeix al fidel per ajudar en la perseverança; és una força sobrenatural.
- El Do de Ciència :és el que permet accedir al coneixement, és la llum invocada pel cristià per sostenir la fe del bateig.
- El Do de la Pietat: El cor del cristià no ha de ser ni fred ni indiferent. La fe i l'acompliment del bé és el do de la pietat, que l'Esperit Sant vessa en les ànimes.

- El Do sant del Temor de Déu :és el que salva de l'orgull sabent que tot es deu a la misericòrdia divina. No s'ha d'entendre com a "por" de Déu, sinó com el respecte degut a la divinitat i santedat de Déu en la relació amb Ell.


Enllaç de la cançó:    https://www.youtube.com/watch?v=rJ-YiCvzsRw
Canço


Santisima Trinidad:  https://es.wikipedia.org/wiki/Sant%C3%ADsima_Trinidad
Fotos:   https://www.google.es/search?q=la+santisima+trinidad&tbm=isch&tbo=u&source=univ&sa=X&ved=0ahUKEwigmJuK35LLAhWHnRoKHaYnDdcQsAQIHA&biw=1280&bih=923#imgrc=_

Esperit Sant: https://ca.wikipedia.org/wiki/Esperit_Sant

Simbolisme de San Valentí

SIMBOLISME DE SAN VALENTÍ

El dia de Sant Valentí és un día relacionat amb l'Església Catòlica Romana on s'ajunten tots els enamorats. Es va fer popular en molts països, i es va expandir en molts llocs a partir del segle XX principalment el dia en què les parelles d'enamorats expressen el seu amor i afecte mútuament. Se celebra el 14 de febrer. En alguns països es coneix com dia dels enamorats i en altres com el dia de l'amor i l'amistat.



- HISTORIA:

Esther Ángel Howland en l'any 1842 va començar a repartir les primeres targetes postals de San Valentí en America conegudas com "valentines", amb símbols de cors o de Cúpids. Aquest día també és tradicional per regalar roses a persones que tens sentiments especials per a elles. 
Existeixen diversos tipus de teories que demostren el vertader sentiment de l'amor i es quan una parella es junta, i apareixen ocells i formen un cor en l'aire.



- DÍA EN DIFERENTS PAïSOS:

El día de San Valentí no se celebra el 14 de febrer en tots els paÏsos:
En Espanya, en Paraguay, en Argentina, en Méxic, en Uruguay, en els Estats Units, en Cuba i en molt més en Equador se celebra el 14 de febrer.
En Bolivia se celebra el 21 de setembre.
En Brasil el 21 de juny.



- QUI ERA SAN VALENTÍ?
Era un sacerdot que va desafiar a l'emperador Claudi II a les parelles de joves enamorats perquè aquest havia prohibit casar a ningú en tota roma, ja que les cosideraba perjudicials i creia que els guerrers sense família eren mes ferotges i guerrers perquè no tenien res a perdre. El van executar fins a morir. Sant Valentin va ser condemnat a mort el 14 de febrer de 270.



- SÍMBOLS

- Cupido: Un petit home nu, armat amb fletxes amarades en una poció amorosa, va esdevenir la imatge de les targetes que tothom coneixia com "les valentines".



- Bombons: Va ser el primer xocolata en tableta, i ara els venen en caixes en formes de cor, i son molt dolços.


- XXX (com representació de petons): Els nens els utilitza en les cartes. representa un petó. Va començar amb la pràctica medieval de permetre aquells que no sabien escriure signar documents amb aquesta lletra.


- Flors: La rosa és per excel·lència la missatgera de l'amor. Els clavells, per la seva banda, expressen fascinació, mentre que els gessamins manifesten l'esperança i les liles, la dolçor del primer amor.



- Targetas: S'utilitza per escriure un missatge al teu enamorat explicant-li el que sents d'una manera creativa i bonica, fent sentir a l'altre persona especial i unica dedicant-li unes paraules boniques i dolces.



- Periquitos: anomenats "lovebirds" en anglès perquè solen estar molt a prop per parelles; simbolitzen la lleialtat, la fidelitat i l'amor ja que s'aparellen de per vida.

Dimecres de Cendra

DIMECRES DE CENDRA

El Dimecres de Cendra és el primer dia de la Quaresma als calendaris litúrgics catòlic i anglicà, com també als de diverses denominacions protestants. Se celebra quaranta-sis dies abans del diumenge de Pasqua. Aquesta diada pot variar anualment segons com se celebri la Pasqua, la qual ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Per tant, el Dimecres de Cendra pot oscil·lar entre el 4 de febrer i el 10 de març.
La Quaresma, un costum que es va fixar al segle IV, són els quaranta dies d'abans de la Pasqua, tot emmirallant-se en els quaranta dies que Jesús va passar al desert, a on va arribar a ser temptat pel dimoni. Als segles VI i VII el dejuni va anar adquirint importància com a pràctica quaresmal. Com que el diumenge es commemora la resurrecció de Crist i, per tant, no és pràctica habitual fer-hi dejuni, els cristians només en feien de dilluns a dissabte (sis dies) i al llarg de sis setmanes, així com de dimecres a dissabte durant la setmana precedent, de manera que es cobria el període de quaranta dies. 





LITÚRGIA DE DIMECRES DE CENDRA

Aquesta diada, que per als catòlics és dia de dejuni i d'abstinència (igual que el Divendres Sant), s'imposa un polsim de cendra al cap dels fidels que van a missa. Segons la tradició, la cendra s'ha d'obtenir a partir de la cremació dels llorers ipalmons beneïts el diumenge de Rams de l'any litúrgic anterior i ha de ser imposada al cap dels fidels en forma de creu.
La imposició de la cendra, un ritu oriental de dolor i penitència, és un signe que ja trobem a l'Antic Testament, com podem veure al profeta Jonàs i també al llibre d'Ester. L'Església primitiva només imposava la cendra als pecadors públics que se sotmetien al ritu, i eren trets del temple després de la imposició. La reconciliació es feia el matí del Dijous Sant. El papa Urbà VI hauria estès, l'any 1091, la imposició de la cendra a tots els fidels com a inici del temps quaresmal.




SIMBOLS

- La cendra és símbol de caducitat de la condició humana, signe penitencial i de conversió, que ha de ser l'aspecte dominant durant tota la Quaresma. 




- La sardina és un altre símbol.



- I un altre símbol en el dimecres de cendra és la creu en el front, feta per un cura.






El dimecres de cendra, popularment, també és conegut com a dia de la cendra o hom s'hi refereix amb l'expressió avui és cendra.



SIMBOLISME I ORIGEN DEL COSTUM

El simbolisme de la cendra es relaciona amb el fet de ser el residu fred i pulverulent de la combustió, el que persisteix després de l'extinció del fuego.8 9 La cendra simbolitza la mort, la consciència del no-res i de la vanitat de les coses, la nul·litat de les criatures davant el seu Creador, el penediment i la penitència.
En els primers segles de l'Església, les persones que volien rebre el sagrament de la reconciliació el Dijous Sant, es posaven cendra al cap i es presentaven davant la comunitat vestits amb un "hàbit penitencial". Això representava la seva voluntat de convertir-se.
L'any 384 d.C., la Quaresma va adquirir un sentit penitencial per a tots els cristians i des del segle XI, l'Església de Roma solia posar les cendres en iniciar els 40 dies de penitència i conversió.

També, va ser usat el període de Quaresma per preparar els que anaven a rebre el Baptisme la nit de Pasqua, imitant Crist amb els seus 40 dies de dejuni.

L'ÚS DE LA CENDRA

L'ús de la cendra per simbolitzar penitència és antic: els jueus, per exemple, acostumaven a cobrir-se de cendra quan feien algun sacrifici, igual que els habitants de Nínive.També en els primers segles de l'Església, les persones que volien rebre el Sagrament de la Reconciliació el Dijous Sant, es posaven cendra al cap i es presentaven davant la comunitat vestits amb un "hàbit penitencial". Això representava la voluntat de convertir-se.A l'Església catòlica aquesta tradició perdura des del segle IX i existeix per recordar-nos que, al final de la nostra vida, només ens emportarem allò que hàgim fet per Déu i pels altres homes.

Relació entre l'església católica i el Carnestoltes

RELACIÓ ENTRE L'ESGLÉSIA CATÓLICA I EL CARNESTOLTES

Al començament de l'Edat Mitjana l'Església Catòlica va proposar una etimologia de carnestoltes: del llatí vulgar carnem-levare, que significa 'abandonar la carn' (la qual cosa justament era la prescripció obligatòria per a tot el poble durant tots els divendres de la Quaresma).
Posteriorment va sorgir una altra etimologia que és la que actualment es maneja en l'àmbit popular: la paraula llatina carn-val, que significa 'adéu a la carn'.
Però a finals del segle XX diversos autors van començar a sospitar l'origen pagà del nom. Carna és la deessa Celta de les faves i la cansalada. També estaria connectada amb festes indoeuropees, dedicades al déu Karna.

Actualment el carnaval s'ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic. El terme «Carnestoltes» s'aplica també a altres tipus de festivitats que no estan situades en el temps de les carnestolentas (temps previ a la quaresma), però que comparteixen elements similars, com ara les desfilades de les comparses.






DIMECRES DE CENDRA:

El dimecres de cendra és el primer dia de la quaresma. En aquest dia és tradició de repartir cendra. La cendra en qüestió ha d’estar, segons la tradició, feta dels rams beneïts de l’any anterior i ha de ser imposada en el cap dels fidels en forma de creu.

Simbolitza un ritus oriental de dolor i penitència. Antigament solament s’imposava la cendra als pecadors públics que se sotmetien al ritus i eren trets del temple després de la imposició. La reconciliació es feia el matí del Dijous Sant.També és conegut com a dia de la cendra o simplement com a avui és cendra.



EL DIJOUS GRAS:

Tradicionalment el dijous gras o dijous llarder era el primer dia del Carnaval, tot i que actualment en nombroses poblacions la festa s’ha ampliat en el nombre de dies de celebració. És tradició menjar botifarra d’ou a a més d’altres de semblants com la blanca o la negra. També és costum menjar truita de botifarra. A l’hora d’esmorzar, per postres o per berenar, en els carnavals més autòctons es menja la coca de llardons, com, per exemple, en el cas del Carnaval de Tarragona.



L'ENTERRAMENT DE LA SARDINA:

L’Enterrament de la Sardina és una tradició d’origen castellà.
Citant a Joan Amades, explica que l’enterrament de la Sardina posa fi al Carnaval, al mateix temps que inicia el temps de Quaresma. Fins aquí cap novetat, és una forma de posar fi al temps de disbauxa, gresca, etc… i començar entrar en temps de Quaresma i per tant temps d’abstinència i de penitència.
Sobre el perquè es diu enterrament de la Sardina hi ha diverses hipòtesis.




LA QUARESMA:

Abstinència, dejuni, penitència i purificació són les característiques que mana la tradició catòlica per aquests 40 dies abans de la Pasqua. La Quaresma comença el primer dijous després del Dimecres de Cendra i finalitza el Diumenge de Rams. Popularment, però, la Quaresma és l’enemiga del Carnestoltes perquè representa la tristesa, i el recolliment vers l’alegria, la bogeria, la disbauxa i el color. Simbòlicament es representa com una vella llargaruda, antipàtica, esquerpa i amb set cames, una per a cada setmana del cicle. .
La duració de la Quaresma té el seu origen en el simbolisme del nombre quaranta que es tenia com a símbol de plenitud. Així, quaranta dies son els que van durar el Diluvi, els dies que van passar Moisès i Elies a la muntanya, o els dies que va dejunar Jesús al desert.
Tradicionalment s’ha associat la Quaresma amb el dejuni i abstinència. Antigament era una pràctica molt més estesa i extrema que en l’actualitat. Durant l’Edat Mitjana era habitual la prohibició del consum de carn i ous.
En el present el costum s’ha relaxat, i per exemple l’Església Catòlica només estableix com a dia d’abstinència el divendres de Quaresma.

El dejuni durant la Quaresma es considera una manera mitjançant la qual els cristians s’identifiquen amb el patiment de Crist durant la Passió.