Al començament de l'Edat Mitjana l'Església Catòlica va proposar una etimologia de carnestoltes: del llatí vulgar carnem-levare, que significa 'abandonar la carn' (la qual cosa justament era la prescripció obligatòria per a tot el poble durant tots els divendres de la Quaresma).
Posteriorment va sorgir una altra etimologia que és la que actualment es maneja en l'àmbit popular: la paraula llatina carn-val, que significa 'adéu a la carn'.
Però a finals del segle XX diversos autors van començar a sospitar l'origen pagà del nom. Carna és la deessa Celta de les faves i la cansalada. També estaria connectada amb festes indoeuropees, dedicades al déu Karna.
Actualment el carnaval s'ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic. El terme «Carnestoltes» s'aplica també a altres tipus de festivitats que no estan situades en el temps de les carnestolentas (temps previ a la quaresma), però que comparteixen elements similars, com ara les desfilades de les comparses.
DIMECRES DE CENDRA:
El dimecres de cendra és el primer dia de la quaresma. En aquest dia és tradició de repartir cendra. La cendra en qüestió ha d’estar, segons la tradició, feta dels rams beneïts de l’any anterior i ha de ser imposada en el cap dels fidels en forma de creu.
Simbolitza un ritus oriental de dolor i penitència. Antigament solament s’imposava la cendra als pecadors públics que se sotmetien al ritus i eren trets del temple després de la imposició. La reconciliació es feia el matí del Dijous Sant.També és conegut com a dia de la cendra o simplement com a avui és cendra.
EL DIJOUS GRAS:
Tradicionalment el dijous gras o dijous llarder era el primer dia del Carnaval, tot i que actualment en nombroses poblacions la festa s’ha ampliat en el nombre de dies de celebració. És tradició menjar botifarra d’ou a a més d’altres de semblants com la blanca o la negra. També és costum menjar truita de botifarra. A l’hora d’esmorzar, per postres o per berenar, en els carnavals més autòctons es menja la coca de llardons, com, per exemple, en el cas del Carnaval de Tarragona.
L'ENTERRAMENT DE LA SARDINA:
L’Enterrament de la Sardina és una tradició d’origen castellà.
Citant a Joan Amades, explica que l’enterrament de la Sardina posa fi al Carnaval, al mateix temps que inicia el temps de Quaresma. Fins aquí cap novetat, és una forma de posar fi al temps de disbauxa, gresca, etc… i començar entrar en temps de Quaresma i per tant temps d’abstinència i de penitència.
Sobre el perquè es diu enterrament de la Sardina hi ha diverses hipòtesis.
LA QUARESMA:
Abstinència, dejuni, penitència i purificació són les característiques que mana la tradició catòlica per aquests 40 dies abans de la Pasqua. La Quaresma comença el primer dijous després del Dimecres de Cendra i finalitza el Diumenge de Rams. Popularment, però, la Quaresma és l’enemiga del Carnestoltes perquè representa la tristesa, i el recolliment vers l’alegria, la bogeria, la disbauxa i el color. Simbòlicament es representa com una vella llargaruda, antipàtica, esquerpa i amb set cames, una per a cada setmana del cicle. .
La duració de la Quaresma té el seu origen en el simbolisme del nombre quaranta que es tenia com a símbol de plenitud. Així, quaranta dies son els que van durar el Diluvi, els dies que van passar Moisès i Elies a la muntanya, o els dies que va dejunar Jesús al desert.
Tradicionalment s’ha associat la Quaresma amb el dejuni i abstinència. Antigament era una pràctica molt més estesa i extrema que en l’actualitat. Durant l’Edat Mitjana era habitual la prohibició del consum de carn i ous.
En el present el costum s’ha relaxat, i per exemple l’Església Catòlica només estableix com a dia d’abstinència el divendres de Quaresma.
El dejuni durant la Quaresma es considera una manera mitjançant la qual els cristians s’identifiquen amb el patiment de Crist durant la Passió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario