La Santísima Trinidad

LA SANTÍSIMA TRINIDAD

La Trinitat és el dogma central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes. Aquesta creença afirma que Déu és un ésser únic que existeix com tres persones diferents o hipòstasi:

- El Pare
- El Fill
- L'Esperit Sant.

Algunes confessions minoritàries, com les esglésies unitàries, els testimonis de Jehovà i els pentecostals unicitarios, entre d'altres, rebutgen aquesta creença. Els mormons afirmen creure en la Trinitat però tenen una interpretació específica i radicalment diferent del dogma majoritàriament acceptat.



-Antecedents:

Hi tríades de déus des de l'antiguitat històrica, potser pel caràcter místic que algunes cultures tenen del nombre 03/02


Les tríades presents en religions o visions filosòfiques corresponen a forces primordials hipostasiadas o a aspectes del Déu suprem. Tot i que les relacions entre els diferents termes d'aquestes tríades no siguin sempre fàcils de discernir, sembla clar que no han estat concebudes en cap cas partint d'un model com el de la Trinitat cristiana.



-Terminología:

L'any 215 d. C., Tertuliano va ser el primer a usar el terme «Trinitat». Anteriorment, Teòfil d'Antioquia ja havia fet servir la paraula grega tries en la seva obra A Autòlic per referir-se a Déu, el seu Verb i la seva Saviesa.






SIMBOLOGIA DEL COLOM COM A ESPERIT SANT


L'Esperit Sant, per al Cristianisme, és una expressió bíblica referida a una complexa noció teològica mitjançant la qual es descriu una "realitat espiritual suprema", que ha estat objecte de controvèrsies i diverses interpretacions al llarg de la història en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques.
Se'n parla força, d'aquesta realitat espiritual, a molts passatges de la Bíblia, però sense donar-ne una definició única. Això fou el motiu d'una sèrie de controvèrsies que es produïren sobretot al llarg de tres períodes històrics: el segle IV com el segletrinitari per excel·lència, les crisis cismàtiques d'Orient i d'Occident entre els segles IX i XI i finalment les diferents revisions doctrinals nascudes de la reforma protestant. 

Hi ha quatre interpretacions que sostenen la naturalesa de l'Esperit Sant:

- Segons les interpretacions de caràcter modalista, l'Esperit Sant és una força o qualitat divina com a saviesa, bellesa, amor o bondat.
- Segons les interpretacions de caràcter arrià, l'Esperit Sant és una entitat espiritual o naturalesa angèlica de caràcter excels, molt propera a la divinitat.
- Segons les interpretacions de caràcter triteista, l'Esperit Sant és un altre Déu.
- Les interpretacions de caràcter trinitari consideren l'Esperit Sant com una persona divina, noció amb què s'assumeix la divinitat de l'Esperit Sant, tot mantenint, tanmateix, la unicitat del principi diví.

- Característiques:

L'Esperit Sant prové de l'emanació de l'amor de Déu i de Jesús per protegir l'Església i difondre el missatge de la bona nova. Per al catolicisme, això és dogma de fe, recollit en el concili de Nicea. L'Església ortodoxa, en canvi, creu que és només una emanació de Déu Pare.
A l'Evangeli està associat al do de llengües i altres capacitats miraculoses. Ajuda els creients a viure d'acord amb els preceptes cristians i a sentir amor pel proïsme. 

- Simbologia:

- Aigua: apareix en el baptisme; és aigua de vida eterna i s'usa com a símbol perquè neteja el pecat i a imatge de l'aigua que va caure de Jesús a la creu.
- Foc: simbolitza l'energia transformadora de la fe; estava present a les llengües de foc que Jesús va manar que apareguessin sobre el cap dels apòstols a la Pentecosta.
- Núvols: oculten la persona transfigurada i entre ells apareix Déu, que habita al cel; per això s'associen amb l'Esperit Sant.
- Llum: il·lumina l'intel·lecte per apartar la persona de l'error i la temptació; és un raig enviat per Déu (aquest símbol té una clara influència de Plató).
- Segell: oculta la divinitat i només hi deixa accedir els iniciats, els salvats; un símbol molt present entre els gnòstics.
- Mans: imposades sobre els cossos pels apòstols, que sanaven i creaven els Evangelis.

- Colom: aquest animal sobrevola Jesús després del baptisme; és un dels més usats per l'art, porta un ram a la boca.




- Els Dons:

Els dons de l'Esperit Sant es classifiquen en set aspectes: el primer es basa en la saviesa; el segon, en l'enteniment; el tercer, en el consell; el quart, en la fortitud; el cinquè, en la ciència; el sisè, en la pietat, i en darrer lloc hi ha el Temor de Déu.

- El Do de la Saviesa : és concebut per l'Esperit Sant i permet apreciar el que es veu de l'obra divina.
- El Do de l'Enteniment: és el que porta al camí de la contemplació, el camí per apropar-se a Déu.
- El Do del Consell :permet decidir amb encert i aconsellar els altres fàcilment i en el moment necessari amb la voluntat de Déu.
- El Do de la Fortitud :és el que l'Esperit Sant concedeix al fidel per ajudar en la perseverança; és una força sobrenatural.
- El Do de Ciència :és el que permet accedir al coneixement, és la llum invocada pel cristià per sostenir la fe del bateig.
- El Do de la Pietat: El cor del cristià no ha de ser ni fred ni indiferent. La fe i l'acompliment del bé és el do de la pietat, que l'Esperit Sant vessa en les ànimes.

- El Do sant del Temor de Déu :és el que salva de l'orgull sabent que tot es deu a la misericòrdia divina. No s'ha d'entendre com a "por" de Déu, sinó com el respecte degut a la divinitat i santedat de Déu en la relació amb Ell.


Enllaç de la cançó:    https://www.youtube.com/watch?v=rJ-YiCvzsRw
Canço


Santisima Trinidad:  https://es.wikipedia.org/wiki/Sant%C3%ADsima_Trinidad
Fotos:   https://www.google.es/search?q=la+santisima+trinidad&tbm=isch&tbo=u&source=univ&sa=X&ved=0ahUKEwigmJuK35LLAhWHnRoKHaYnDdcQsAQIHA&biw=1280&bih=923#imgrc=_

Esperit Sant: https://ca.wikipedia.org/wiki/Esperit_Sant